Un llibre sobre l’adolescència obre el debat de la censura a la literatura

AdriàCostaNacióDigital990_1469647295_75_consejos_sobervivir_colegio_foto_Adria_costa_2016-002 (1)

La col·lecció «75 consells», de l’escriptora María Frisa, ha venut més de 100.000 exemplars | Adrià Costa

Aquest article va ser publicat el 31 de juliol de 2016 a Nació Digital

Quan la Yara va veure el llibre que tenia a les mans la germana de la seva parella, li va cridar molt l’atenció. Es tractava de 75 consells per sobreviure a l’escola, un manual protagonitzat per una noia de 12 anys, la Sara, que vol ajudar a la canalla en la travessia per la preadolescència. “Li vaig demanar que em deixés donar-li algun cop d’ull al llibre i el que vaig llegir, des del primer consell fins al 75, em va deixar al·lucinada”, diu. En aquell moment, encara no era conscient del terratrèmol que provocaria la seva indignació.

“A mesura que anava llegint-lo només desitjava arribar al final i que canviés per complet la història, que en algun moment digués que allò eren consells que no s’han de seguir a la vida”, explica la jove. La Yara va revisar bé el llibre per si enlloc s’explicava que tot era una sàtira, però no ho va trobar, i va informar-se sobre l’autora, la psicòloga María Frisa.

Un dels consells que més li va sobtar va ser el número 44: “surt amb algú, amb qui sigui”. La nena protagonista explica que “no importa massa amb qui”, ja que “al cap i a la fi tampoc és per sempre i el que importa és començar”. La Sara detalla als seus joves lectors que hi ha alguns inconvenients de tenir nòvio, com que “no pots fixar-te en altres nois davant d’ell, perquè es posa gelós, encara que això, de vegades, és bo”. També diu que “no pots vestir malament per si un cas no li agrades” i que ara ja “no pots sortir amb altres nois perquè estàs amb ell”.

AdriàCostaNacióDigital990_1469647295_75_consejos_sobervivir_colegio_foto_Adria_costa_2016-002 (1)

La col·lecció «75 consells», de l’escriptora María Frisa, ha venut més de 100.000 exemplars | Adrià Costa

Tot seguit, va fer un tuit denunciant-ho que de seguida va fer-se viral: més de 14.000 retuits, més de mig milió de visualitzacions i 200.000 interaccions que van obligar l’autora a manifestar-se. Sobretot, després que un altre usuari demanés la retirada del seu llibre en una recollida de signatures que ja compta amb més de 31.000 suports.

L’autora i l’editorial defensen que només és ficció

El polèmic llibre pertany a una col·lecció que ha venut més de 100.000 exemplars i que compta amb altres títols, com 75 consells per ser popular, 75 consells per sobreviure als campaments o 75 consells per sobreviure als exàmens. La protagonista sempre és la mateixa, la Sara, una estudiant rebel, obsessionada a agradar a tothom, tenir xicot i ser popular, encara que això impliqui menystenir les seves amigues o mentir els seus pares.

L’autora va afirmar en un comunicat a Facebook que se sent “consternada per la virulència de les crítiques” i per la petició de retirada del llibre. L’escriptora va assegurar que s’havien tret frases de context i que ella estava totalment conscienciada en l’educació, “com a mare i com a escriptora”. Frisas creu que s’ha tractat la seva obra com un llibre d’autoajuda i no com el que és, una novel·la de ficció. Per tant, que la jove protagonista sigui més superficial o mentidera, no implica que sigui un model de comportament a seguir.

És el mateix que argumenta Alfaguara, que ha declinat retirar el llibre. “És un manual redactat en to irònic per la Sara”, una noia “mordaç” que actua com a “contramodel”. Després de deixar clar que es posiciona en contra de l’assetjament escolar, l’editorial ha anunciat que inclourà a les portades de futures edicions un avís que indiqui que l’obra pertany al gènere de ficció.

Escriptors, llibreters i mestres opinen sobre la censura i el masclisme del llibre

La Montse Marcet és llibretera a Rubí des de fa 27 anys, forma part de la comissió d’experts del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT), i treballa com a dinamitzadora literària. Marcet considera que la petició de retirada de la col·lecció és desproporcionada, perquè ha de prevaldre la llibertat d’expressió i d’edició. Tot i això, reconeix a NacióDigital que quan aquest llibre va arribar a la seva llibreria, el va llegir i el va tornar perquè pensava que els valors dels llibres de María Frisa no eren els que ella volia promoure. “Els bons llibreters han de conèixer el que venen i explicar als pares què hi trobaran a aquest llibre”, diu. Malgrat que ella ha decidit no tenir aquest títol, deixa clar que “si algú me’l demana, el buscaré i li vendré”.

L’Anna Manso, com la María Frisa, és escriptora infantil i juvenil i utilitza l’humor a les seves obres. Explica a NacióDigital que, tot i ser conscient que la col·lecció 75 consells és ficció i paròdia, li sembla un text “poc intel·ligent”. “Quan sabem que com a societat tenim un problema greu pel que fa a l’educació emocional i sentimental dels joves i quan hi ha tanta gent treballant perquè les dones entenguin que som persones completes amb parella o sense, aquest llibre no ajuda a millorar la situació, més aviat l’empitjora”, argumenta.

Manso, que també és membre del col·lectiu On Són Les Dones, creu que “tot i que els joves no són ximples, els models hi són i hi queden”. L’escriptora reconeix que la funció de la literatura no és oferir models ètics, però assegura que el problema d’aquest llibre és que la “paròdia no queda clara, ni sembla prou estripada com per poder detectar-la, perquè és massa semblant a aquella realitat que volem canviar”.

Miguel Ángel López, conegut a les xarxes com l’Hematocrítico, és educador infantil i autor de llibres per la canalla. Creu que el “cas Frisas” és un episodi “lamentable” i “perillós” perquè “ha demostrat les ganes que té la gent d’acarnissar-se” amb els altres. “Si un llibre et sembla inapropiat o fins i tot imbècil, no el compris o fes-li una crítica negativa”, recomana aquest mestre. “Llançar-te a aquesta campanya d’assetjament contra una autora sense ni tan sols haver-te llegit el llibre és una aberració”, explica López a NacióDigital.

L’Hematocrítico creu que molts nens de 9 anys –l’edat recomanada del llibre– tenen “més capacitat per discernir ficció i realitat que molts dels que estan intervenint en aquest debat”. En una línia similar, l’autora de la famosa col·lecció deManolito Gafotas, l’Elvira Lindo, va destacar que a les societats obertes els llibres no s’havien de prohibir ni censurar. Lindo explicava a la seva columna que la literatura ensenyava la canalla “a saber estar sols, l’art de la ironia, la distinció entre ficció i realitat i la capacitat de posar-se al lloc de l’altre”. L’escriptora va demanar que es concedís als nens i nenes “el dret a la petita transgressió que suposa llegir un llibregamberro”.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s