El 13% de les hipoteques catalanes utilitzen l’IRPH, un índex «sospitós»

mercheruiz

Merche Ruiz fulleja els fulls de la seva hipoteca | Adrià Costa

Aquest reportatge va ser publicat el 3 de setembre de 2016 a Nació Digital

L’any 2006, la Merche Ruiz i el seu marit van comprar un pis de 65 metres quadrats a Castelldefels, al Baix Llobregat, amb dues habitacions i sense balcó. “Ens va costar 300.000 euros i, encara que no t’ho creguis, en aquell moment era una ganga”, assegura. El procés es va fer de pressa, en dos dies i amb tres reunions, en una oficina de l’antiga Caixa Terrassa.

Al començament, pagaven 1.146 euros d’hipoteca, una quantitat a la qual podien fer front folgadament. Eren els anys de la bombolla: tots dos treballaven en el sector dels transports i a casa entraven cada mes 4.500 euros nets. A poc a poc, però, la Merche va veure com la seva hipoteca variable anava pujant, fins que al setembre del 2008 la quota va arribar als 1.628 euros, un 42% més que a l’inici.

Ruiz va anar a l’oficina perquè sospitava que tenia contractada una clàusula sòl, però l’entitat li va explicar que aquest no era el seu problema, sinó que tenia la seva hipoteca referenciada amb l’Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), un indicador alternatiu a l’euríbor que la UE va demanar retirar mesos després per considerar-lo sospitós.

captura-de-pantalla-2016-09-10-a-les-21-18-51

El 2009, la Merche i el seu marit van quedar-se a l’atur. Al final, tots dos van trobar una feina però les condicions ja no eren les mateixes i amb prou feines cobraven 2.000 euros entre tots dos. Els quedaven uns 500 euros per viure. “No ens podíem plantejar tenir criatures”, lamenta. Tampoc podien deixar de pagar, perquè els seus sogres els avalaven.

“Em van dir que era un índex més estable que l’euríbor”Quan la Merche va signar la hipoteca tenia 24 anys. “Ara mateix no em passaria, demanaria a un advocat que em mirés bé els papers”, afirma. Se sent culpable i diu que ha “emmerdat tota la família”. Confiava en el director del banc, que era conegut de la família i que li va recomanar l’IRPH perquè era més estable. “Si puja, pujarà poc, i si baixa, baixarà poc”, li va assegurar.

Hi ha tres tipus d’IRPH: el de bancs, el de caixes i el d’entitats. L’any 2013, el govern de Mariano Rajoy va prendre una decisió difícil d’entendre: va seguir les recomanacions de la UE, però només en part. Va anul·lar els dos primers tipus, però no l’IRPH d’entitats malgrat que tots tres es calculaven de la mateixa manera. La Merche tenia contractat el de caixes però, un cop anul·lat, li van substituir per un interès fix del 4%.

La PAH xifra en 300.000 els afectats per l’IRPH a Catalunya. Foto: Adrià Costa

En aquell moment, es va començar a moure per grups d’afectats que hi havia a la xarxa. Va veure com altres famílies havien portat a judici els bancs i els havien donat la raó, així que es va animar a fer-ho. “Tenia molt poc a perdre i molt a guanyar”, reconeix, així que va gastar-se 4.000 euros en portar a judici el BBVA, l’entitat que havia absorbit Caixa Terrassa.

Una jutgessa de Gavà va dictaminar que el banc li havia ocultat informació. Li havien d’haver donat el contracte una setmana abans, i ho van fer el mateix dia de la signatura. Tampoc li van oferir una comparativa respecte a l’euríbor. Per això, la deslliurava de l’interès fix del 4%. A canvi, la jutgessa li tornava a imposar l’IRPH, en comptes del de caixes, el d’entitats. Tornava a ser on era fa un parell d’anys.

El Parlament pressiona, però el govern espanyol té l’última paraula

La victòria agredolça de la Merche no és un cas insòlit. Com encara no hi ha cap sentència del Tribunal Suprem que creï jurisprudència, cada jutge actua de forma molt diferent. Alguns obliguen els bancs a retornar tots els diners cobrats de més i imposar l’euríbor com a nou indicatiu. Altres donen la raó a les entitats bancàries. Per això, l’única solució pels afectats és que el nou govern espanyol anul·li l’índex i el substitueixi per l’euríbor amb un diferencial de, com a molt, un 1%.

El Parlament va aprovar una moció presentada per ERC que demanava al govern espanyol i als bancs que donessin una solució a les famílies afectades. El Síndic de Greuges també va elaborar un informe que exigia la retirada de l’IRPH perquè considerava que “s’havia donat informació enganyosa als clients”. De moment, alpacte entre PP i C’s només s’estableix la prohibició de les clàusules sòl, però no fa referència a aquests altres afectats. “Estem farts de veure els afectats de les clàusules sòl a la tele i tothom ha sentit parlar dels preferentistes. En canvi, la gent segueix sense saber què és l’IRPH”, reflexiona.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s