El part a casa, una opció que guanya pes tot i les traves de l’Estat

parir.jpg

El part a casa no està regulat a l’Estat | Pixabay

Aquest reportatge es va publicar el 8 de setembre del 2016 a Nació Digital

La Maria no guarda un bon record del seu part. Ja fa dos anys i mig que va tenir el seu nen. Va ser un part vaginal, però intervingut. Li van posar monitors durant més de set hores, l’epidural i li van fer una episiotomia. Creu que li van donar informació esbiaixada quan l’informaven de cada actuació. “Et sents indefensa per la por que tens de què tot es compliqui”, diu. “En aquell moment et sents molt vulnerable i si un «bata blanca» et diu que s’ha de fer allò, ho fas”, admet. Creu que el seu pla de part “no va sortir de la motxilla” i es va trobar incòmoda. “No vaig poder donar a llum per a mi sola perquè no se’m va escoltar ni respectar el que necessitava”, considera. Tot plegat ha fet que ara, al seu segon embaràs, hagi decidit esquivar l’hospital i donar llum al seu pis.

“No vull tornar a estar tensa, pensant si l’equip que m’atendrà serà respectuós o no”, sosté. El seu company, que encara recorda el patiment del primer part, també creu que parir a casa és l’opció idònia. “És millor que ser a una sala blanca, freda, tota plena de metges que parlen de les seves coses i que van amb uns protocols molt marcats”, resumeix la Maria. Al començament, ho veia com una “excentricitat” però va canviar d’opinió després d’anar a una de les trobades que organitza Dona Llum, un col·lectiu que vetlla pel part respectat, i parlar amb conegudes que havien passat per experiències semblants.
Una campanya per finançar el part

La Seguretat Social espanyola és de les poques a Europa que no ofereix el part a casa. França, Alemanya, Regne Unit i Itàlia sí que ho fan. A l’altre cantó, hi ha països que fins i tot el prohibeixen, com Ucraïna. Els partidaris d’aquesta pràctica defensen que és beneficiosa per les arques públiques. Les dones que tenen fills a casa no ocupen llits d’hospital. A més, el percentatge de parts naturals i sense cap tipus d’intervenció és menor. S’estalvien diners en actuacions mèdiques i també en personal.

Davant de la falta d’alternatives públiques, algunes empreses ofereixen aquest servei. L’any 2012, la Lucía Alcaraz i altres llevadores van crear Néixer a casa. El seu servei té un cost d’uns 2.200 euros. Això limita el perfil de les mares que poden atendre, que tenen un poder adquisitiu alt i, normalment, estudis universitaris. Dels més de 400 parts que han atès, un 12% han hagut de ser intervinguts a l’hospital. Dels parts de mares primerenques, un 5% ha acabat en cesària. Una xifra que baixa fins a l’1% quan es tracta de dones que havien donat a llum anteriorment.

El part a casa, una opció que guanya pes tot i les traves de l’Estat

Aquestes xifres rècord amaguen dos claus. D’una banda, a Néixer a casa no atenen parts de risc i, per tant, les seves dades no són comparables a les d’un hospital. De l’altra, la seva filosofia és la d’adoptar una actitud “expectant” i no “defensiva”. Quan les llevadores arriben a casa de l’embarassada, li fan alguns controls però, sobretot, l’observen i l’acompanyen. “Intentem que estiguin hidratades, ben alimentades i confortables”, explica Alcaraz. Per alleugerir el dolor, tenen piscines d’aigua calenta, fan massatges i teràpies d’acupuntura, si escau. La família només ha de tenir preparades les tovalloles, el menjar i un “pla de trasllat” en el qual han de detallar a quin hospital volen anar si hi ha complicacions i disposar d’un cotxe a menys de 100 metres.

Tant la Maria com la seva parella estan a l’atur. Per això, van decidir fer una campanya de micromecenatge i demanar a internet 3.400 euros que li han de servir per pagar el part, les visites prèvies de les llevadores, un curset i el material per les recompenses que ofereix. El crowdfunding va sorgir “per necessitat, perquè parir a casa ens semblava un luxe” però volen que es converteixi en una campanya de denúncia i conscienciació. De moment, ja han aconseguit uns 2.000 euros.

La lluita contra la “violència obstètrica”

El part de la Maria va ser catalogat d’alt risc perquè patia hipotiroïdisme. Una patologia que, ben tractada, no ha d’influir el part, segons li van explicar més tard les llevadores de Néixer a casa. La Núria, nom fictici, va passar per una experiència més traumàtica que ha fet que acabés reclamant a La Maternitat. Segons la seva queixa, no es va respectar el seu pla de part, no van deixar que el seu marit entrés al quiròfan i l’anestèsia durant la cesària va fallar. A més, durant tot el procés va haver d’escoltar com li deien que era poc valenta. Al final, el Clínic s’ha disculpat i ha assegurat que revisarà alguns dels seus protocols.

La Marta Busquets és advocada i membre de Dona Llum. Ella va redactar la queixa formal de la Núria. “Fins ara, les dones enviaven a l’hospital un relat emocional, que molts cops acabava a la paperera”, explica a NacióDigital. A la reclamació que elles van presentar, es detallen els drets que s’han vulnerat i les lleis en les quals s’emparen. “Això ja els fa més respecte i et contesten millor”, afegeix.

Busquets treballa des de Dona Llum per culminar la transició entre el “model de l’autoritat del metge”, en el qual es tracta la dona com una malalta, al “model de l’autonomia”, que apodera les mares i les fa protagonistes del seu part. “Un cop entres a l’hospital, estàs venuda. La dona perd el control i el part deixa de ser seu”, lamenta. Per a l’advocada, hi ha dos factors clau: la manca de recursos i la concepció de l’hospital com una “cadena de muntatge”.

La plataforma El parto es nuestro va denunciar fa unes setmanes que el nombre de criatures que naixien els caps de setmana havia baixat dràsticament “a costa de programar-los i induir-los durant els dies laborables”. A Busquets, l’auge dels parts a casa li desperta una sensació agredolça. No sap quantes mares ho fan per convicció i quines trien aquesta opció per fugir de la “violència obstetrícia”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s