Es reuneix el pacte antigihadista: com funciona i per què és tan polèmic?

zoido.jpg

Aquesta serà la primera comissió de seguiment presidida per Juan Ignacio Zoido | Flickr PP

El govern espanyol ha convocat els partits polítics aquesta tarda a la comissió de seguiment del pacte antiterrorista. En Comú Podem, ERC i el PDECat assistiran per primer cop a la reunió, tot i que no han signat l’acord, per la situació excepcional que viu Catalunya després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Les forces catalanes aprofitaran per reclamar que els Mossos d’Esquadra tinguin accés a tota la xarxa internacional d’informació de la policia.

Què és el pacte antiterrorista?

L’acord es va signar el febrer de 2015, poc després dels atemptats a Charlie Hebdo. El van signar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. No va ser fins als atemptats a la sala Bataclan, el novembre de 2015, quan el pacte es va obrir a altres formacions, en part per la insistència de Ciutadans. Un cop ho va aconseguir, Albert Rivera va treure pit i va defensar que l’acord ja era tot un “pacte d’Estat” i no un acord entre només dos partits. A banda de Ciutadans, també s’hi van sumar Unió, Coalició Canària, Foro Asturias, el Partit Aragonès i UPyD.

Qui en forma part?

L’executiu espanyol i els partits que volen ser-hi. A més, també seuen a la taula el secretari d’Estat de Seguretat, representants de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, el Centre Nacional d’Inteligència (CNI) i el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

Quins partits no l’han signat i per què?

En Comú Podem, ERC i el PDECat no han signat mai el pacte, tot i que Units Podem ha assistit sempre a les reunions com a observador. Avui també ho faran per primer cop els “comuns”, ERC i el PDECat. Les tres formacions catalanes veuen amb recel el pacte perquè endureix el Codi Penal, i l’acusen de reduir les llibertats i els drets civils. També ho veu així Pablo Iglesias, que va criticar el pacte perquè “posa massa l’accent en el codi penal”, cosa que considera “ineficaç”, ja que “suposa renunciar a elements garantistes del dret penal, com si això servís perquè algú no es col·loqui un cinturó d’explosius”. En la mateixa línia, Xavier Domènech ha insistit que “ara és el moment de mantenir intactes els drets civils i la llibertat, no pas retallar-los amb lleis restrictives que no suposen cap millora de la seguretat de tothom”.

 

ERC ha explicat que aprofitarà l’ocasió per exigir que els Mossos d’Esquadra tinguin accés a tota la xarxa internacional d’informació de la policia, de la mateixa manera que ho té l’Ertzaintza. En el seu moment, els republicans van carregar contra el pacte, i van acusar el govern espanyol de voler “subvertir l’ordre constitucional”. Joan Tardà el va qualificar de “monument a la mentida”. “Saben que no hi ha relació entre gihadisme i ordre constitucional. A què ve doncs parlar de subvertir l’ordre constitucional? Cada vegada que firmen un pacte antiterrorista queden les llibertats més amenaçades”, va assegurar Tardà.

La presó permanent revisable: la gran polèmica

Aquest va ser el gran escull de les negociacions entre Rajoy i Sánchez. El PSOE es negava a acceptar-la i, al final, la solució va ser un acord tàcit, pel qual el pacte no feia referència explícita a aquest punt, tot i la intenció del govern espanyol d’aprovar-lo. Al final, el PP va aprovar en solitari el que molts consideren una cadena perpètua encoberta. La presó permanent revisable es pot allargar tota la vida del reclús, tot i que passats els 25 anys s’avalua la possible reinserció del pres.

Només es pot aplicar en casos molt concrets, com els de terrorisme, però també en casos d’assassins en sèrie, assassins de menors de 16 anys o crims comesos per grups organitzats. Un cop va ser aprovada, tots els partits van presentar un recurs contra la iniciativa, i l’any passat el Congrés va demanar la seva derogació. El PP va votar en contra de la iniciativa i C’s es va abstenir.

Quines mesures inclou?

Segons l’acord, tots els atacs terroristes amb resultat de mort se’ls aplicarà la màxima pena privativa de llibertat que, des de la reforma del Codi Penal, és la presó permanent revisable. A més, el text també va redefinir el delicte de terrorisme i va recollir les “noves amenaces” que han sorgit, com l’adoctrinament a través de les xarxes socials, i aspectes com el finançament de les organitzacions terroristes, el paper dels retornats i el dels anomenats “llops solitaris”.

Altres punts indicats al pacte són l’impuls de mesures de prevenció de la radicalització o el manteniment del record a les víctimes del terrorisme. Una de les iniciatives més concretes que preveia va ser l’aprovació d’un crèdit de 10 milions d’euros per reforçar els serveis d’Informació de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, així com els del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat (Citco).

Quants cops s’ha reunit la comissió de seguiment?

El pacte s’ha convocat sempre a cop d’atemptat. La seva creació va arribar després dels atemptats de Charlie Hebdo, i la següent reunió va ser el novembre del 2015, després de l’atac a la Sala Bataclan, també a París. El març del 2016, la comissió de seguiment es va tornar a reunir, un cop més, després d’un atemptat, en aquest cas a Brussel·les. L’última vegada que es va convocar va ser per l’atemptat de Niça, que va causar la mort de 84 persones.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s