La dura vida al carrer: «Uns joves em van ruixar amb un extintor i després em van donar 20 euros»

manelgarces

Manel Garcés, a la bugaderia de la Fundació Arrels | Juan Lemus

En Manel Garcés havia treballat tota la vida com a firaire, però un dia es va trobar vivint al carrer. Al començament, dormia al recinte d’un col·legi, on cada dia es llevava ben d’hora i recollia els seus quatre estris per no molestar la canalla. Més tard, va passar a viure a un caixer al barri de Gràcia, del qual guarda bons records perquè algun cop s’havia despertat amb un bitllet de 10 euros sota el matalàs, o un entrepà. També li havien portat sopar calent. El caixer, però, no li feia el pes perquè, com que era un lloc massa públic, tenia por que algú el reconegués. Sigue leyendo

Anuncios

La comunitat musulmana surt al carrer: «Ara tenim una oportunitat per estrènyer llaços»

Vídeo

 

Des dels atacs terroristes que van colpejar Barcelona i Cambrils, la comunitat musulmana s’ha mobilitzat per mostrar el seu rebuig als atemptats. Ho va fer a actes unitaris com el minut de silenci a plaça Catalunya i ho va tornar a demostrar a concentracions impulsades des de les entitats islàmiques. Aquest dissabte, milers de musulmans s’han tornat a sumar a la manifestació «No tinc por», que ha desbordat el Passeig de Gràcia de Barcelona. Tots ells volien mostrar el seu condol com tota la resta de ciutadans del país, però també conscients que des dels atacs gihadistes la seva comunitat ha estat assenyalada i s’han produït alguns atacs islamòfobs. Sigue leyendo

​L’atemptat de Bataclan va activar l’actual estratègia comunicativa d’Interior

Destacado

trapero

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el president Carles Puigdemont | ACN

L’atemptat a la sala Bataclan de París, el novembre de 2015, va ser el detonant que va fer veure al departament d’Interior que calia preparar una estratègia comunicativa en cas que es produís un atemptat a casa nostra. Aquell dia, la cap de premsa de la conselleria que dirigia Jordi Jané, Esther Sastre, va adonar-se que no podien quedar de mans creuades. De seguida va citar la cap de premsa dels Mossos, Patrícia Plaja, i el de Protecció Civil, Marc Homedes, i els va demanar que comencessin a preparar un protocol. Va encarregar estudis per saber com s’havia actuat a altres atacs, i van treballar a fons durant dos anys per bastir una estratègia comunicativa d’èxit que es va posar en marxa amb l’atemptat gihadista a la Rambla. Sigue leyendo

El pla fallit dels terroristes incloïa bombes a punts clau de Barcelona i immolacions

efe.jpg

Els detinguts Mohamed Houli Chema, Salh el Karib, Driss Oukabir i Mohammed Aalla | EFE

Tal i com van apuntar els Mossos, el pla dels terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils era molt més ambiciós. Somniaven amb un atemptat més gran i amb explosius a monuments concorreguts de Barcelona i l’imam de Ripoll pretenia immolar-se en un d’aquests atacs. Ho ha reconegut un dels quatre detinguts que aquest dimarts han prestat declaració a l’Audiència Nacional. Concretament, ho ha detallat Mohamed Houli Chemal, el ferit que va sobreviure a l’explosió de la casa d’Alcanar i que, segons ha declarat, coneixia els plans d’atemptar a Catalunya des de feia dos mesos. La detonació accidental de les bombones de butà que emmagatzemaven a l’habitatge del municipi del Montsià va frustrar el seu pla i va ser aleshores quan van decidir atemptar amb un atropellament massiu a la Rambla. Sigue leyendo

Es reuneix el pacte antigihadista: com funciona i per què és tan polèmic?

zoido.jpg

Aquesta serà la primera comissió de seguiment presidida per Juan Ignacio Zoido | Flickr PP

El govern espanyol ha convocat els partits polítics aquesta tarda a la comissió de seguiment del pacte antiterrorista. En Comú Podem, ERC i el PDECat assistiran per primer cop a la reunió, tot i que no han signat l’acord, per la situació excepcional que viu Catalunya després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Les forces catalanes aprofitaran per reclamar que els Mossos d’Esquadra tinguin accés a tota la xarxa internacional d’informació de la policia. Sigue leyendo

La caiguda a trets de Younes Abouyaaqoub neutralitza la cèl·lula terrorista

guillem

En només quatre dies, els Mossos d’Esquadra han liquidat la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils. El nucli de la cèl·lula el componen 12 homes, tots ells neutralitzats: quatre d’ells estan detinguts –i dimarts al matí passaran a disposició de l’Audiència Nacional–, cinc d’ells van ser abatuts a Cambrils, dos han estat identificats entre les restes mortals d’Alcanar –un d’ells ha estat identificat com l’imam de Ripoll– i l’última peça del trencaclosques s’ha completat aquesta tarda. Younes Abouyaaqoub, l’autor de la massacre de la Rambla, ha estat abatut per la policia a Subirats. Sigue leyendo

La nova paternitat: «No vull ser com el meu pare, jo no em vull perdre res»

patern1

Els experts apunten que la paternitat s’està “maternitzant” | Pixabay

No vull ser com el meu pare, un pare absent. No vull perdre’m com creixen els meus fills”. Aquesta és una de les reflexions que més va escoltar Ritxar Bacete quan estudiava la corresponsabilització de les parelles en la criança de la canalla i la feina domèstica. Bacete, antropòleg i coordinador de Promundo a l’Estat, atén a NacióDigital mentre dona de menjar als seus fills, i explica com la paternitat i la masculinitat estan canviant vertiginosament. Ara, un nou estudi confirma la seva tesi, però afegeix un condicionant: els pares que s’impliquen més són els que tenen més estudis i millors feines.

Després d’entrevistar 64 pares de Barcelona i Madrid, els investigadors Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas, de la UAB, han constatat que els pares s’està “maternitzant”. “Hi ha hagut una transició i hem passat de la paternitat monolítica la funció de la qual era únicament portar diners a casa, a una multidimensional, més oberta i més present”, detalla Cano a NacióDigital. Sigue leyendo