Es reuneix el pacte antigihadista: com funciona i per què és tan polèmic?

zoido.jpg

Aquesta serà la primera comissió de seguiment presidida per Juan Ignacio Zoido | Flickr PP

El govern espanyol ha convocat els partits polítics aquesta tarda a la comissió de seguiment del pacte antiterrorista. En Comú Podem, ERC i el PDECat assistiran per primer cop a la reunió, tot i que no han signat l’acord, per la situació excepcional que viu Catalunya després dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Les forces catalanes aprofitaran per reclamar que els Mossos d’Esquadra tinguin accés a tota la xarxa internacional d’informació de la policia. Sigue leyendo

La caiguda a trets de Younes Abouyaaqoub neutralitza la cèl·lula terrorista

guillem

En només quatre dies, els Mossos d’Esquadra han liquidat la cèl·lula terrorista que va perpetrar els atemptats de Barcelona i Cambrils. El nucli de la cèl·lula el componen 12 homes, tots ells neutralitzats: quatre d’ells estan detinguts –i dimarts al matí passaran a disposició de l’Audiència Nacional–, cinc d’ells van ser abatuts a Cambrils, dos han estat identificats entre les restes mortals d’Alcanar –un d’ells ha estat identificat com l’imam de Ripoll– i l’última peça del trencaclosques s’ha completat aquesta tarda. Younes Abouyaaqoub, l’autor de la massacre de la Rambla, ha estat abatut per la policia a Subirats. Sigue leyendo

La nova paternitat: «No vull ser com el meu pare, jo no em vull perdre res»

patern1

Els experts apunten que la paternitat s’està “maternitzant” | Pixabay

No vull ser com el meu pare, un pare absent. No vull perdre’m com creixen els meus fills”. Aquesta és una de les reflexions que més va escoltar Ritxar Bacete quan estudiava la corresponsabilització de les parelles en la criança de la canalla i la feina domèstica. Bacete, antropòleg i coordinador de Promundo a l’Estat, atén a NacióDigital mentre dona de menjar als seus fills, i explica com la paternitat i la masculinitat estan canviant vertiginosament. Ara, un nou estudi confirma la seva tesi, però afegeix un condicionant: els pares que s’impliquen més són els que tenen més estudis i millors feines.

Després d’entrevistar 64 pares de Barcelona i Madrid, els investigadors Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas, de la UAB, han constatat que els pares s’està “maternitzant”. “Hi ha hagut una transició i hem passat de la paternitat monolítica la funció de la qual era únicament portar diners a casa, a una multidimensional, més oberta i més present”, detalla Cano a NacióDigital. Sigue leyendo

Reclamen 200.000 euros a l’Ajuntament per convertir casa seva en un «Gran Hermano»

granh1.jpg

Un home fotografia els cartells de protesta que penjats a un balcó afectat | S. Santiago

Fa tot just un any, l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar els jardins de la nova Rambla de Sants, que cobreixen les vies del metro i Rodalies. Aquest macroequipament permetia soterrar les vies, una històrica reivindicació dels veïns de Sants, Badal i La Bordeta. L’obra, però, es va convertir en el malson d’unes poques famílies, que van veure com la rambla els condemnava a la manca d’intimitat i als sorolls.

El passeig està a tocar de les seves cases –a menys de dos metres– i han de suportar, durant el dia, com els vianants els saluden o comenten la decoració del seu pis, i, a la nit, com els joves fan festa. “Pis amb vistes a l’interior: la casa de Gran Hermano: segueix-la les 24 hores en directe”, deien els cartells que van penjar com a protesta. Ara, una família ha denunciat el consistori, a qui exigeixen 200.000 euros.

Sigue leyendo

L’estiu a la Barceloneta: sexe al carrer, quioscos que venen alcohol i lloguers pels núvols

turisme.jpg

Una enganxina contra el turisme | Adrià Costa

Sexe al carrer a plena llum del dia, quioscos que no venen diaris, sinó alcohol, i pisos de 40 metres quadrats a 950 euros. L’odissea que viu la Barceloneta a causa de la massificació turística no és nova i, de fet, aquest dissabte el moviment veïnal celebra tres anys de lluita amb una nova protesta a la platja.

Lourdes López, veterana activista de La Barceloneta Diu Prou, detalla a NacióDigital que fa uns anys hi havia dos tipus de veïns: els que vivien als carrers més perjudicats pel turisme de borratxera (que eren els que es mobilitzaven) i els que no patien de prop aquestes externalitats i, per tant, no se sentien atacats pel model turístic. Ara, en canvi, defensa que la majoria del veïnat està conscienciat perquè “potser a tu no et molesten els sorolls a la nit, que són els efectes més immediats, però t’acabarà afectant quan et pugin 300 euros el lloguer del teu pis”. Sigue leyendo

Doğu Eroğlu: «Estat Islàmic utilitza material explosiu d’empreses espanyoles»

dogu

El reporter turc Dogu Eroglu | Adrià Costa

Doğu Eroğlu (Istanbul, 1987) ha viscut a Nova York, on feia d’investigador a l’Institute for the Study of Human Rights de la Universitat de Columbia. Més tard, va marxar a Ankara per a treballar a diferents rotatius turcs, en els quals ha escrit sobre polítiques mediambientals, drets humans i jihadisme. Els seus articles són la prova fefaent de què a Turquia, fins fa poc, Estat Islàmic feia i desfeia al seu gust. Aquesta setmana, Eroğlu ha impartit una conferència a la Facultat de Comunicació Blanquerna sobre les xarxes salafistes al seu país.

– Com acaba un jove qualsevol combatent amb Estat Islàmic?

Hi ha moltíssimes webs que fan propaganda d’Estat Islàmic. El govern turc va accedir a tancar la majoria d’elles però va ser totalment estèril perquè l’endemà obrien una de nova. Aquesta propaganda és importantíssima perquè si tu ets un jove que simpatitza amb Estat Islàmic, però que no té cap relació amb les organitzacions terroristes, com pots conèixer als captadors si no s’apropen a tu? El primer contacte passa sempre per aquests webs. Els comences a seguir, comences a veure els seus vídeos de Youtube i entres a algun fòrum on discutiu sobre pràctiques salafistes o sobre el que passa a Síria. Després, et diran que tenen un grup de xat i allà et citaran per parlar de tot això en persona. Tot aquest procés transcorre sense mencionar en cap moment Estat Islàmic. Això és molt important, perquè no li pots entrar a un jove i demanar-li de cop i volta que marxi a combatre al terreny. Sigue leyendo

El part a casa, una opció que guanya pes tot i les traves de l’Estat

parir.jpg

El part a casa no està regulat a l’Estat | Pixabay

Aquest reportatge es va publicar el 8 de setembre del 2016 a Nació Digital

La Maria no guarda un bon record del seu part. Ja fa dos anys i mig que va tenir el seu nen. Va ser un part vaginal, però intervingut. Li van posar monitors durant més de set hores, l’epidural i li van fer una episiotomia. Creu que li van donar informació esbiaixada quan l’informaven de cada actuació. “Et sents indefensa per la por que tens de què tot es compliqui”, diu. “En aquell moment et sents molt vulnerable i si un «bata blanca» et diu que s’ha de fer allò, ho fas”, admet. Creu que el seu pla de part “no va sortir de la motxilla” i es va trobar incòmoda. “No vaig poder donar a llum per a mi sola perquè no se’m va escoltar ni respectar el que necessitava”, considera. Tot plegat ha fet que ara, al seu segon embaràs, hagi decidit esquivar l’hospital i donar llum al seu pis.

Sigue leyendo