Manel Garcés, a la bugaderia de la Fundació Arrels | Juan Lemus

En Manel Garcés havia treballat tota la vida com a firaire, però un dia es va trobar vivint al carrer. Al començament, dormia al recinte d’un col·legi, on cada dia es llevava ben d’hora i recollia els seus quatre estris per no molestar la canalla. Més tard, va passar a viure a un caixer al barri de Gràcia, del qual guarda bons records perquè algun cop s’havia despertat amb un bitllet de 10 euros sota el matalàs, o un entrepà. També li havien portat sopar calent. El caixer, però, no li feia el pes perquè, com que era un lloc massa públic, tenia por que algú el reconegués. Sigue leyendo →

Els experts apunten que la paternitat s’està “maternitzant” | Pixabay

“No vull ser com el meu pare, un pare absent. No vull perdre’m com creixen els meus fills”. Aquesta és una de les reflexions que més va escoltar Ritxar Bacete quan estudiava la corresponsabilització de les parelles en la criança de la canalla i la feina domèstica. Bacete, antropòleg i coordinador de Promundo a l’Estat, atén a NacióDigital mentre dona de menjar als seus fills, i explica com la paternitat i la masculinitat estan canviant vertiginosament. Ara, un nou estudi confirma la seva tesi, però afegeix un condicionant: els pares que s’impliquen més són els que tenen més estudis i millors feines.

Després d’entrevistar 64 pares de Barcelona i Madrid, els investigadors Tomás Cano i Marc Barbeta-Viñas, de la UAB, han constatat que els pares s’està “maternitzant”. “Hi ha hagut una transició i hem passat de la paternitat monolítica la funció de la qual era únicament portar diners a casa, a una multidimensional, més oberta i més present”, detalla Cano a NacióDigital. Sigue leyendo →